Tots els indicadors demoscòpics apunten a una desmobilització de l’electorat del PSC. Aquesta tendència es contraposa a la mobilització de l’electorat de CIU. Aquest grup solidifica l’afinitat del seu potencial electorat sobre la base del descontentament generalitzat de la crisi econòmica ( en el creuament de record de vot dels seus darrers votants aquest fet , tant en l’agenda personal – principal preocupació- com l’agenda pública - principal preocupació del país- ). Aquesta percepció ( present i futura / tan en la percepció futura sobre el devenir econòmic i polític ) s’acumula de forma reiterada durant els darrers mesos ( fet que atorga validesa al relat de CIU) i gaudeix d’una major presència que en la resta de votants ( ERC, PSC i ICV) .
Tàcticament , CIU ha jugat amb habilitat en el desgast del nou govern d’entesa . CIU ha defugit un debat de crispació permanent , que li ha permès donar suport al govern en determinats temes ( educació, llei electoral ) , accentuant en determinats temes les divergències del govern d’entesa ( llei de vegueries, llei electoral, llei de successions). Ara bé , determinats temes com el suport a les consultes populars del 13-D poden generar arguments ( tal com el PSC accentuarà en el futur ) que desestabilitzin la centralitat moderada del votant de centre ( un votant racional, enèmic dels extrems i de les aventures maximalistes / un votant essencial en qualsevol votació racional – eleccions on el vot econòmic assolirà major preeminència que el vot ideològic ) .
És en aquest punt ( la centralitat moderada de l’elector de centre ) a on el PSC comença a articular la seva estratègia de futur. Probablement ( de fet alguns elements apunten cap aquí ; negació de la llibertat de vot en el futur debat taurí , defensa de la via estatutària front a la via independentista ) aquest grup exercirà una campanya fonamentada en un missatge dicotòmic que apel·li a la contraposició entre la moderació del PSC i l’extremisme sobiranista de CIU. En aquest punt, el PSC reforçarà una campanya ideològica polaritzada agressiva que dificultarà la centralitat de les veus moderades de CIU ( no resulta en aquest punt gratuïta la no presencia de candidat Mas en el debat de les consultes ) , i amplificarà amb escreix les veus independentistes de CIU ( atenció al paper futur de Felip Puig ) . Tot i això les dificultats del PSC operen en un altre àmbit preocupant , la necessitat de donar més relleu al pal de paller de Barcelona i al seu alcalde ( avui molt qüestionat i amb una adhesió poc sòlida entre les bases) . En un altre punt , en el debat de les vegueries ( fet que de nou amaga –un cop més- el debat sobre la reforma de la llei electoral ) CIU pot articular un debat molt interessant ( fet que reforçarà la clàssica lluita entre centre – area metropolitana- i perifèria – , una lluita que en bona part genera rèdits positius a CIU i que torna a subratllar la marca que associa al PSC a la divisió provincial “ sucursalista”).
Pel que fa a L’estatut , tot sembla apuntar a una sentència de castració química ( recollida amb anterioritat en aquest bloc ) . Si aquest fos el cas , el PSC defensarà amb força ( i nuarà de nou la “ radicalitat d’ERC a la de CIU ) l’avanç de l’estatut en paral·lel a la necessitat d’abandonar debats “ estèrils “ i avalar la seva política sobre la base de la primacia de la crisi ( reforç de l’avanç estatutari i el nou finançament) . Raó front a emoció. De nou Fets contra Paraules, Moderació contra radicalitat, Centralitat contra Extremisme. La clau ? com mobilitzar als votants propis descontents i endegar la por als votants de centre .
