Ich Bin Ein Berliner

Eric Hobsbawm va definir el segle XX com un segle curt, un segle que va començar tard i va acabar aviat , una centúria emmarcada entre dues dates de enorme significat en la historia i en l’ imaginari occidental: el començament de la Primera Guerra Mundial i el punt final amb la caiguda del Mur de Berlín.

El tractat de Versalles, Alsàcia, El Sarre, els Sudetes, Línea Imaginot, Danzing, Crack del 29, New Deal, Hayek , Keynes, Yalta, Postdam, el desembarc de Normandia, la Nit dels vidres trencats, Dresden , Enola Gay i Little Boy , Varsovia, Auswitch, Iwo Jima , El Teló d’Acer, El Pla Marshall, Corea, Berlín, Sputnik, Glasnot, Ostpolitik, Willy Brandt, Cuba, Hanoi , Saigon, la Primavera de Praga, Budapest, Mao Zedong, Hèlsinki, Salt , U2, B-52, Check Point Charlie, Vietnam, Napalm, KGB, Stasi, Maccartisme , la Caça de Bruixes, Nixón, Activisme social , el reverend King, les panteres Negres, els Beatles, Gdanks, Solidarnosc, Juan Pau II , Afganistan…i la caiguda del mur.

El dia 9 de Novembre de 1989 va caure el mur. Encara avui resten d’en peus molts d’altres. Murs físics, murs econòmics, murs ideològics … Aquesta setmana molts de nosaltres celebrarem a Berlín la caiguda del mur i com a homes lliures , molts de nosaltres tornarem a ser berlinesos.